Deformació sistèmica (2)
Transcripció completa de la segona sessió del curs de pedagogia sistèmica al CRP de Tarragona (23-24).
Bé, com ja sabreu els qui em seguiu a X, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha respost a la meva denúncia a la SSF. basant-se en la mera declaració, per part d’aquesta, de que ella no era allà com a psicòloga sinó com a docent formadora en un curs de pedagogia supervisat i avalat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Com vam mostrar en l’anterior capítol aquesta no era la seva intenció, i ara us faig un resum de tot el que trobareu en aquesta ocasió.
Com a la sessió 1, en aquesta sessió 2 trobarem tota mena d’afirmacions i actuacions demencials i una manipulació iatrogènica adreçada a subjugar suament a les docents-creients que hi assisteixen.
La sessió analitzada presenta diversos elements que coincideixen amb trets descrits en la literatura sobre pseudoteràpies, pensament sectari i influència coercitiva. Tot i que la presència d’aquests indicadors no demostra per si sola que existeixi una secta, sí que permet identificar dinàmiques preocupants quan es traslladen a l’àmbit educatiu.
En primer lloc, hi apareix un fort component dogmàtic. Determinades afirmacions es presenten com a veritats inqüestionables sense aportar evidències empíriques que les recolzin. L’acceptació de la doctrina sembla dependre més de l’adhesió personal que no pas de la contrastació racional.
També s’hi observa una tendència a immunitzar la teoria davant la crítica. Les discrepàncies no es plantegen com a possibles objeccions legítimes, sinó com una qüestió de creença personal. D’aquesta manera, la teoria queda protegida davant la refutació i perd capacitat de ser avaluada científicament.
Un altre tret significatiu és l’atribució de significats molt concrets a elements ambigus. Un forat en un dibuix passa a interpretar-se com un indicador de trauma emocional; l’absència d’una persona en un arbre genealògic es considera una prova d’exclusió sistèmica; determinades posicions espacials s’interpreten com a desordres familiars. Aquestes interpretacions es presenten com a coneixement i no pas com a hipòtesis.
La sessió transmet, a més, una il·lusió de capacitat diagnòstica extraordinària. S’afirma que certes observacions permeten detectar traumes, exclusions o conflictes familiars ocults amb un alt grau de certesa, malgrat que aquests procediments no disposen d’una validació científica sòlida.
Resulta especialment preocupant la invasió de la intimitat personal i familiar. Es promou l’exploració de genealogies, avortaments, secrets familiars i conflictes transgeneracionals, fins i tot en contextos educatius. L’autoexposició emocional apareix com un element normalitzat dins del procés formatiu.
Així mateix, es difuminen els límits entre educació i teràpia. Eines pròpies de la intervenció clínica, com ara els tests projectius, la interpretació de dibuixos o els moviments sistèmics, es presenten com a recursos utilitzables pels docents en l’àmbit escolar.
Un altre aspecte rellevant és la reinterpretació de problemes actuals a través de la doctrina sistèmica. Dificultats professionals o personals contemporànies deixen d’analitzar-se a partir de factors organitzatius, socials o psicològics immediats per explicar-se mitjançant històries familiars i dinàmiques transgeneracionals.
La sessió també utilitza mecanismes de suggestió emocional. Les emocions experimentades pels representants durant els moviments sistèmics són tractades com si constituïssin evidències vàlides sobre fets familiars reals. D’aquesta manera, l’experiència subjectiva es transforma en un suposat coneixement.
A més, es genera una forta dependència interpretativa respecte de la figura experta. És la formadora qui determina el significat dels dibuixos, les posicions, els silencis o les emocions, concentrant el poder d’interpretació i validació.
Finalment, hi apareix un pensament clarament transgeneracional i simbòlic segons el qual esdeveniments ocorreguts generacions enrere continuarien influint en la vida present encara que no existeixin proves, records o mecanismes verificables que ho expliquin.
En conjunt, la sessió mostra una combinació de dogmatisme doctrinal, atribució causal pseudocientífica, confusió entre educació i teràpia, intrusió en la intimitat, dependència de l’autoritat interpretativa i ús de rituals emocionals com a mecanismes de validació. Aquests elements constitueixen senyals d’alerta compatibles amb dinàmiques pseudoterapèutiques i amb determinats patrons descrits en l’estudi de les derives sectàries.
Dels estereotips sobre l’homosexualitat, millor ni en parlem.
TROBAREU L’ÀUDIO COMPLET I TRANSCRIPCIÓ ALS ENLLAÇOS A BAIX.
Àudio complet-Curs de Pedagogia Sistèmica TGN
Transcripció Sessió 2 - Aplicació de la pedagogia sistèmica a l'aula